.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«no hem fet altra cosa que complir el nostre deure»

 
  

 
 
 
 
 
 
Lectura de la profecia d’Habacuc

Fins quan, Senyor, demanaré auxili i no m’escoltareu, cridaré: «Violència», i no em salvareu? Per què deixeu que vegi aquestes calamitats i contempli tantes penes? Tinc davant els ulls devastacions i violències; hi ha baralles i s’aixequen discòrdies.
El Senyor em respongué: «Escriu una visió, grava-la sobre tauletes d’argila, que es puguin llegir corrents. És una visió per a un moment determinat, que aspira al seu terme, i no fallarà. Espera-la, si es retardava; segur que vindrà, no serà ajornada. »
L’home d’esperit orgullós se sentirà insegur, però el just viurà perquè ha cregut.»

Ha 1,2-3;2,2-4

Salm Responsorial

R. Tant de bo que avui sentíssiu la veu del Senyor: 
«No enduriu els vostres cors.»
    

Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa, 
aclamem la Roca que ens salva; 
presentem-nos davant seu a lloar-lo, 
aclamem-lo amb els nostres cants. R

Veniu, prostrem-nos i adorem-lo, 
agenollem-nos davant el Senyor, 

que ens ha creat, ell és el nostre Déu,
i nosaltres som el poble que ell pastura, 
el ramat que ell mateix guia. R

Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu: 
«No enduriu els cors com a Meribà, 
com el dia de Massà, en el desert, 
quan van posar-me a prova els vostres pares,
i em temptaren, tot i haver vist les meves obres». R

Sl 94,1-2.6-7.8-9 (R.: 8)

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu
Estimat, et recomano que procuris revifar la flama del do de Déu que portes en virtut de la imposició de les meves mans. L’Esperit que Déu ens ha donat no és de covardia, sinó de fermesa, d’amor i de seny. Per tant, no t’avergonyeixis ni del testimoni que donà el nostre Senyor ni de mi, que estic empresonat per ell; tot el que has de sofrir juntament amb l’obra de l’evangeli, suporta-ho amb la fortalesa que Déu ens dóna.
Tingues com a norma la doctrina sana que has escoltat dels meus llavis, i viu en la fe i en l’amor de Jesucrist. El tresor que t’ha estat confiat és valuós. Guarda’l amb la força de l’Esperit Sant que viu en nosaltres.

2Tm 1,6-8.13-14

Lectura de l'evangeli segons sant Lluch

En aquell temps, els apòstols digueren al Senyor: «Doneu-nos més fe.»
El Senyor els contestà: «Només que tinguéssiu una fe menuda com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta morera: “Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mar”, us obeiria.
»Suposem que algú de vosaltres té un esclau llaurant o pasturant el ramat. Quan ell torna del camp, li dieu mai que entri de seguida i segui a taula?
No li dieu, més aviat, que prepari el sopar, que estigui a punt de servir-vos mentre mengeu i beveu, i que ell menjarà i beurà després?
I quan l’esclau ha complert aquestes ordres, qui ho agraeix?
Igualment vosaltres, quan haureu complert tot allò que Déu us mana, digueu: “Som servents sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir el nostre deure”.»

Lc 17,5-10

"L’home orgullós se sentirà insegur; el just viurà perquè ha cregut"

Ens costa molt de ser humils: tots ens creiem molt importants. I en aquest sentit ens pot costar molt la fe, perquè com ens creiem tan importants podem pensar que tot allò que no podem entendre o aconseguir amb la nostra pròpia força ja és impossible. Si no, preguntem-nos: ens creiem de veritat les paraules de Jesús a l’evangeli: Només que tinguéssiu una fe menuda com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta morera: «Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mar» us obeiria? Ens ho creiem això? Algú dirà que cal molta fe, però Jesús parla d’una fe tan menuda com un gra de mostassa que és com mig gra de blat. Ens manca una fe autèntica, un confiar del tot en el Senyor, un saber que per nosaltres mateixos som només uns treballadors sense cap mèrit, hàgim fet el que hàgim fet. Per això Jesús a l’evangeli ens diu: Quan haureu complert tot allò que Déu us mana, digueu: «Som servents sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir el nostre deure». Per tant, no tenim res de què presumir; hem fet el que havíem de fer ni que sigui molt als ulls dels homes. Però sovint caiem en la temptació de presumir d’allò que hem fet: «és que jo he treballat tant»; «és que jo hi he dedicat tantes hores»... que m’haurien de recompensar. Però ja a l’AT el profeta Habacuc diu al final: L’home d’esperit orgullós se sentirà insegur; però el just viurà perquè ha cregut. El profeta es queixa al Senyor que no veu una resposta a tantes calamitats i penes del poble. Però el Senyor li diu, que confiï en ell, que no posi la seva confiança en el seu orgull, perquè només la fe dona vida, i vida autèntica. Pau repeteix aquestes paraules, en les seves cartes, diverses vegades. L’apòstol a la segona lectura convida a tenir un esperit de fortalesa: Déu ens ha donat un esperit de fermesa, d’amor i de seny. I acaba dient: Viu en la fe i en l’amor. La nostra vida ha d’estar marcada per una fe profunda que ens faci pensar que res no és impossible perquè tenim la fortalesa que Déu ens dona que és el seu Esperit.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 

 
 
 
IMATGES